dimecres, 17 de febrer del 2010

Primeres proves

La instal·lació ha estat verificada i cadascun dels 6 camps fotovoltaics produeix energía segons especificacions de projecte. Els 3 caps de mòduls fotovoltaics cristal·lins (2 mc-Si i 1 mc-Si) tenen una producció molt aproximada, si bé serà durant els propers mesos quan podrem acumular suficients dades per començar a veure diferències.
Igualment, entre els caps FV cristal·lins i els camps FV de silici amorf de coberta s'aprecien diferències en el rendiment específic (kWh/kWp) però no podem treure encara cap conclusió.
Cal dir que a mitjans de gener, quan vàrem fer les primeres comprovacions, el camp amb millor índex Wh/Wp fou el cap de façana gràcies a l'angle solar de 27º del migdia de gener.

divendres, 20 de novembre del 2009

Façana FV integrada

Les façanes assolellades es poden convertir en generadors elèctrics sense haver de sobrecarregar l'estructura de l'edifici.
La integració arquitectònica amb mòduls lleugers assemblats als materials metàl·lics utilitzats de forma comú a les façanes, és una tendència marcada des de fa uns anys, tot i que el seu llarg període d'amortització és el principal escull.
La progressiva baixada de preus dels mòduls lleugers de capa fina i una possible millora de la prima econòmica per FV integrada (com s'aplica a França o Italia) contribuiria a extendre aquesta solució neta i atractiva.

dijous, 19 de novembre del 2009

Teulada FV amb 2 tecnologies

Ja està quasi acabada la coberta.
L'obra l'ha executada LFN i Audentia Solar s'ha fet càrrec de la Direcció Facultativa.
S'ha fet un projecte en el que es barregen 2 tecnologies: silici amorf (a-Si) i silici cristal·lí (mc-Si + pc-Si). Hi ha 5 camps fotovoltaics:
A la part alta de la coberta hi ha 3 camps cristal·lins (2 mono i 1 poli) de 24 mòduls d'uns 175 wp cadascun. Cadascun d'aquests camps té una potencia de 4,2 kWp i funciona amb un inversor de 3,8 KW.
A la part baixa de la coberta, hi ha 2 camps de silici amorf, amb 18 mòduls de 136wp cadascun. Cada camp té una potència de 2,45 kWp i funciona amb un inversor de 2,3 kWp.
La instal·lació, un cop connectada a xarxa ens permetrà estudiar el comportament de diferents tecnologies instal·lades en un sol emplaçament, el que vol dir que estaran sota condicions idèntiques.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Descobridors de l'efecte fotoelèctric

El físic Herni Becquerel (França 1852-1908. Premi Nobel de física l'any 1903, juntament amb Marie i Pierre Curie pel descobriment de la radioactivitat) va notar, el 1887, que certs materials produïen petites quantitats de corrent elèctrica quan eren exposats a la llum. Els experiments iniciats llavors per Becquerel demostraven que l'efecte fotoelèctric extern no era explicable amb les teories físiques de l'època.

Les teories de l'època consideraven que la llum i totes les classes de radiació electromagnètica es comportaven com ones. Per exemple, a mesura que la llum incident sobre un metall es fa més intensa, la teoria ondulatòria de la llum suggeria que en el metall s'alliberen electrons amb una energia cada vegada més gran.
En canvi, els experiments demostraven que l'energia dels electrons alliberats depèn de la freqüència de la llum incident i no de la seva intensitat.















L'Albert Einstein (Alemanya 1879 - EEUU 1955), l'any 1905 va suggerir que la llum, es comporta en determinats casos com una partícula i que l’energia de cadascuna d'aquestes partícules (fotons) només depèn de la freqüència de la llum. Per explicar l'efecte fotoelèctric extern, Einstein va considerar la llum com un conjunt de "projectils" que col•lisionen amb el metall. Quan un electró lliure del metall rep l'impacte d'un fotó, absorbeix la seva energia. Si el fotó té suficient energia, l'electró és expulsat del metall.

Einstein doncs, va descriure el que era l’efecte fotoelèctric, en el qual es basa la tecnologia fotovoltaica. Per aquest estudi obtingué el premi Nobel de física.


Efecte fotoelèctric: 1. Cas particular de la interacció de la radiació electromagnètica amb les partícules amb càrrega elèctrica. 2. Fenomen pel qual un material emet electrons a partir de l'absorció d'energia provinent d'una radiació electromagnètica (p.e. energia solar)